La Font de Lloret

Abril, aigües mil, diu el refrany. No és que haja plogut aigües mil a l'abril, però si que hem trobat aigua regallant per les roques, aigua sortint de l'alcavor, aigua a rebentar per la canal. Tot al bell mig del bosc de verdor mediterrània en el barranc que condueix a la Font de Lloret, indret com a pocs per estes terres de Diània, clavat en les fondàries estretes de la serra de Marxuquera, eixa que separa les comarques de La Safor i la part més oriental de la Vall d'Albaida al terme de Pinet. A l'anterior visita, fa tan sols un parell de mesos, l'aigua era absent total per estos paratges.

El grup de senderisme d'AESCU l'acabem de visitar en un dia esplèndid de suau temperatura, partint de l'àrea recreativa de Marxuquera pel camí Vell de Pinet. El camí, al principi ha estat suau, amb bon paviment. Després, s'ha convertit en una espècie de torrent sec amb pedres soltes, conseqüència de la desfeta produïda per les aigües torrencials que, de tant en tant, castiguen esta zona.

Hem arribat a la Bassa Nova, una gran, allargassada bassa destinada al reg dels camps de tarongers propers. Primera parada per esperar els més endarrerits. Poc després, una segona parada davall uns espessos pins, ens serveix per esmorzar. Tot seguit, i una vegada sobrepassat el corral de Ros, el camí es transforma en una ombrívola senda que ens condueix fins la font.

Hem arribat. L'aigüa hi és abundant. Xorreja per tota la paret omplint la canal que la condueix. Uns moments de relax, i tornada al punt de partida. Contents d'haver caminat, d'haver omplert els pulmons de pur oxigen, i d'haver tingut una passejada acompanyada pels ocells que anaven omplint l'ambient amb els seus agradables refilets.


Carles Tomàs