La
marjal del Borró, a Gandia, és un espai natural desconegut per a
molts dels qui habiten en la zona de la Safor, no sé si
malauradament o afortunadament, doncs el grau d’educació
mediambiental de la gent deixa molt que desitjar, i tal vegada, si es
massificara, hauriem de lamentar moltes situacions de deteriorament.
El
recorregut l'hem començat pel camí flanquejat d’eucaliptus que
s’inicia des de la carretera Natzaret-Oliva i que, immers en una
ombrívola arbreda et condueix a la mateixa marjal. Tot i la sequera
que estem patint, encara l’aigua ompli l’indret. Una passarel.la
habilitada et guia per tot el recorregut, i en algun que altre lloc,
pots detindre’t en un mirador i observar la flora i la fauna
pròpies d’estes zones humides.
Al
fondo, el Montdúver presideix l’espai, alhora que una
urbanització, víctima de la crisi, i que s’ha quedat solament
començada, et ferix la vista amb les seues estructures inacabades, i
les grues, que patètiques, resten dormides esperant ser posades en
funcionament només es reprenga l’economia.
Després
del recorregut, un dinar de germanor ha servit de context per
comentar l'excursió i per conversar sobre altres assumptes i
projectes.
Carles Tomàs
Carles Tomàs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada