Una ruta senderista emblemàtica per
aquestes terres de Diània o Comarques Centrals del País Valencià,
seria aquella que serveix de cordó umbilical unint les comarques de
La Safor i El Comtat. És una ruta d'extraordinària bellesa on es
conjuguen enginyeria humana a mode de plataforma ferroviària amb
túnels i ponts, assuts i conduccions d'aigua per al reg i producció
elèctrica -malauradament ja en desús-, i l'enginyeria de la natura, amb el circ de la Safor i les cingleres que formen aquesta muntanya i
els contraforts finals de la serra de Benicadell que permeten el pas del
riu Serpis.
Era un repte que teníem el grup
senderista i, donada la distància a recórrer -uns 25 kms-, no estàvem segurs de poder realitzar-la, si més no, de manera
massiva. En efecte, per uns motius o d'altres, tan sols nou
components participàrem en la ruta, i no vam eixir decebuts. Queda
projectada per al curs vinent i, com no, en una altra època d'oratge
més favorable.
L'anada va estar reposada, parant a
esmorzar al punt on s'hi troba l'antiga "fàbrica de la llum",
punt on un petit pont creua el riu, i lloc per on passa la línia
imaginària que separa els termes de Vilallonga, en La Safor, i
L'Orxa, en El Comtat. Una mica més amunt, un assut vessa les aigües
del riu per la seua paret, i una petita bassa -la Font dels Boteros-
ens regala unes aigües cristal.lines que reflecteixen les imatges
properes. I quan l'estret s'obri, el castell de Perputxent presideix l'entrada a la vall que porta el mateix nom.
L'Orxa ens rep al migdia, i una
apetitosa fideuà ens espera al restaurant, les parets del qual estan
repletes de fotografies de l'antic ferrocarril que unia el Grau de
Gandia i la industriosa ciutat d'Alcoi travessant les dues comarques
i acompanyant el Serpis en tot el seu recorregut des dels voltants de
La Font Roja alcoiana i les platges graueres de Gandia.
La tornada, amb vent d'esquena i en camí descendent, va ser ràpida, sense parades, apretant el pas. Una sensació de benestar físic i anímic va envair els nostres cossos i ments.
Carles Tomàs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada