Encara
era de nit, tanmateix la il.lusió de començar un nou viatge podia
més que el son que portàvem, i la frescoreta matinal que ens
envoltava ens recordava que l'estiu havia quedat molt endarrerit.
Puntuals a la cita, empreníem viatge cap a terres del sud, allà on
s'acaba el País Valencià i comença la Comunitat de Múrcia. La
seua capital era la nostra destinació, tal com havíem programat
temps enrere.
El
cel anava tornant-se rogenc a mesura que el sol s'apropava a la
ratlla del mar tallant la silueta del Montgó. Entràvem a la comarca
de La Marina, en primer terme, quasi tot, bancalades d'agricultura
mediterrània de secà, i després els contraforts de la serra de
Bèrnia endintsant-se cap a la mar deixant una costa abrupta en la
zona del Mascarat.
Altea,
Benidorm i La Vila quedaven darrere. L'Alacantí i el Camp d'Elx,
seguien a continuació i donaven pas al Baix Segura, o La Vega Baja,
com diuen per aquelles latituds. De sobte, després d'un alteronet,
"La Huerta Muciana" ens rebia davall d'un cel
plomós. A la nostra esquerra, el Crist de Monteagudo ens rebia amb
els braços oberts. Múrcia era ja nostra.
L'aubobús
ens deixà a les portes de la Casa Consistorial, on el guia es feia
càrrec de nosaltres. Amb exhaustives explicacions ens acompanyà
pels punts més interessants de la ciutat: catedral, museu Salzillo,
Cassino, carrers cèntrics... No escatimà temps ni explicacions per
oferir-nos de manera amena tots els seus coneixements de la capital
murciana.
Un
bon dinar en un cèntric restaurant, al darrere de la gòtica
catedral -encara que la façana siga model del barroc- va ser el
colofó del matí. A continuació, un breu recorregut per la zona
cèntrica, i de nou a l'autobús, que en dues hores ens deixaria de
bell nou a la ciutat ducal.
Carles Tomàs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada